 |
| Casa Fuster de Barcelona, ja 'Especialització Monument' |
El cor de Barcelona, atresora gran part d’aquestes joies. Passejar pels seus carrers transporta a barcelonins i visitants fins a temps remots. El repicar de l’empedrat, la textura i les cicatrius dels murs, el soroll sord i la majestuositat de les perles arquitectòniques… Barcelona ha mimat i protegit el seu secret més apreciat, l’essència del passat més viva.
Cuidar espais tan antics no és senzill, però Barcelona acull petits diamants en el seu si que s’han sabut mantenir vius, al llarg del temps. Aquests són els hotels amb l’especialitat Monument: establiments que han nascut i crescut amb la ciutat, i que compten amb una història única i especial.
ESPECIALITZACIÓ MONUMENT
Des del Gremi d’Hotels de Barcelona volem reconèixer aquests hotels que aporten un valor afegit al patrimoni arquitectònic de la ciutat, dotant-los d’una especialització única: l’Especialització Monument.
Objectiu: Aquesta especialització vol aportar un valor afegit als establiments hotelers i, en conseqüència, a la destinació de Barcelona, permetent, alhora, la diversificació en la planta hotelera d’un mateix territori.
Quins hotels poden optar a aquesta especialització? Podran optar a l’Especialització monument els hotels que compleixin els següents requisits:
Estar llistat a l’inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, i/o
Estar llistat a l’inventari de Patrimoni Arquitectònic de l’Ajuntament de Barcelona, i/o
Estar llistat a l’inventari de Béns culturals d’interès local o nacional (cat. de nivell de protecció A i B) o Complir uns criteris de qualitat determinats pel Comitè Executiu del GHB:
HOTELS QUE COMPTEN AMB L’ESPECIALITZACIÓ MONUMENT
1898
Arai
Bagués
Casa Fuster
Claris
España
Granados 83
Grand Hotel Central
Le Méridien Barcelona
Mercer
Monument Hotel
Neri
SOBRE ALGUNS DELS EDIFICIS EMBLEMÀTICS
1898 4* - La Rambla, 109, Barcelona
Al segle XIX, la Revolució Industrial convertia Barcelona en la zona més avançada i industrialitzada d'Espanya. La ciutat necessitava créixer i es van enderrocar les muralles medievals. El 1859 s'aprovava el Pla de l'Eixample, que donava forma a la nova ciutat que el 1888 acolliria l'Exposició Universal.
En aquells temps, l'edifici on avui es troba l’H1898 era un seminari conciliar fins que, el 1881, l'arquitecte Josep Oriol Mestres el va projectar com a residència particular de la família López i López, Marquesos de Comillas, on hi tenien també el seu negoci familiar: la Compañía Transatlántica.
Durant la seva construcció, el disseny fou variat per tal d'adaptar-lo com a oficines de la companyia Transmediterrània, propietat de la mateixa família. El 1929 (en adquirir-lo la Companyia que ja hi estava instal·lada) fou encarregada una remodelació als arquitectes Josep M. Sagnier i Vidal i Josep M. Rivas i, aquest darrer, fou el responsable de les modificacions a la part baixa i als balcons de la vella façana de Mestres, que n'ha conservat els trets bàsics i les escultures al·legòriques del comerç i d'ultramar, de Francesc Pagès i Serratosa, datades el 1881.
El 1932 es cremaren els veïns magatzems "El Siglo", cosa que permeté l'obertura del carrer Pintor Fortuny. Això obligà l'edifici a dotar-se d'un nou frontis a aquest carrer del qual es féu càrrec novament Josep M. Sagnier. Aquest, tot imitant parts de la façana a la Rambla i seguint el seu programa general, desenvolupà un frontis monumentalista que inclou un frontó sobre pilastres i, a l'angle arrodonit amb el carrer Xuclà, una fornícula amb una estàtua del pintor Fortuny assegut, realitzada pels germans Oslé i instal·lada el 1942, quan ja estava enllestida l'obra arquitectònica, en la qual sembla que es treballà durant tota la guerra.
El Grup Núñez i Navarro adquirí l’edifici el 1998 i el va restaurar per a convertir-lo en hotel. En homenatge a la història de l’edifici, es va decidir batejar l’hotel amb la data de la fi del domini colonial espanyol de Les Filipines, l’any 1898. De fet, encara avui en dia, tot entrant per les Rambles, es poden veure les inicials de la “Compañía General de Tabacos de Filipinas” gravades al vidre de la porta o es pot entrar a través de la porta giratòria datada a principis del segle XX.
1898 4* - La Rambla, 109, Barcelona
Al segle XIX, la Revolució Industrial convertia Barcelona en la zona més avançada i industrialitzada d'Espanya. La ciutat necessitava créixer i es van enderrocar les muralles medievals. El 1859 s'aprovava el Pla de l'Eixample, que donava forma a la nova ciutat que el 1888 acolliria l'Exposició Universal.
En aquells temps, l'edifici on avui es troba l’H1898 era un seminari conciliar fins que, el 1881, l'arquitecte Josep Oriol Mestres el va projectar com a residència particular de la família López i López, Marquesos de Comillas, on hi tenien també el seu negoci familiar: la Compañía Transatlántica.
Durant la seva construcció, el disseny fou variat per tal d'adaptar-lo com a oficines de la companyia Transmediterrània, propietat de la mateixa família. El 1929 (en adquirir-lo la Companyia que ja hi estava instal·lada) fou encarregada una remodelació als arquitectes Josep M. Sagnier i Vidal i Josep M. Rivas i, aquest darrer, fou el responsable de les modificacions a la part baixa i als balcons de la vella façana de Mestres, que n'ha conservat els trets bàsics i les escultures al·legòriques del comerç i d'ultramar, de Francesc Pagès i Serratosa, datades el 1881.
El 1932 es cremaren els veïns magatzems "El Siglo", cosa que permeté l'obertura del carrer Pintor Fortuny. Això obligà l'edifici a dotar-se d'un nou frontis a aquest carrer del qual es féu càrrec novament Josep M. Sagnier. Aquest, tot imitant parts de la façana a la Rambla i seguint el seu programa general, desenvolupà un frontis monumentalista que inclou un frontó sobre pilastres i, a l'angle arrodonit amb el carrer Xuclà, una fornícula amb una estàtua del pintor Fortuny assegut, realitzada pels germans Oslé i instal·lada el 1942, quan ja estava enllestida l'obra arquitectònica, en la qual sembla que es treballà durant tota la guerra.
El Grup Núñez i Navarro adquirí l’edifici el 1998 i el va restaurar per a convertir-lo en hotel. En homenatge a la història de l’edifici, es va decidir batejar l’hotel amb la data de la fi del domini colonial espanyol de Les Filipines, l’any 1898. De fet, encara avui en dia, tot entrant per les Rambles, es poden veure les inicials de la “Compañía General de Tabacos de Filipinas” gravades al vidre de la porta o es pot entrar a través de la porta giratòria datada a principis del segle XX.
BAGUÉS 5* - La Rambla, 105, Barcelona
L’Hotel Bagués està situat a l’històric Palau del Regulador, un edifici datat el 1850, construït per l’arquitecte Josep Fontseré Domènech.
En un inici, l’edifici estava destinat a habitatges particulars. Construït en un estil clàssic romàntic, destaca la seva façana de gran bellesa que combina Art Nouveau amb centelleigs modernistes, dividida en tres trams: en el primer i el segon pis, s’hi poden veure pilastres jòniques que contrastaven amb un estuc rosat i, en els dos pisos superiors de l’edifici, separats per una cornisa, les pilastres són substituïdes per uns grups escultòrics amb imatges infantils realitzades en terracota.
El 1883, va a passar a ser propietat de Juan Boix, qui reformà la part baixa, donant-li a la joieria un aspecte molt més clàssic. El nom del Palau, el Regulador, es deu a la bàscula vermella d’aquesta joieria de la Rambla, famosa entre els barcelonins per ser una de les poques que, en el seu dia, podien pesar els seus objectes de manera precisa i gratuïta.
De fet, l’edifici fou, durant molts anys, la seu de la Joieria Bagués – Masriera, acollint-hi tant els tallers com la botiga de la joieria. Sense perdre aquesta essència, la Joieria Bagués – Masriera, ha servit com a inspiració per l’actual hotel que s’hi emplaça: l’Hotel Bagués, el primer hotel bijou de la ciutat.
CASA FUSTER GL - Passeig de Gràcia, 132, Barcelona
Mariano Fuster i Fuster, cavaller de l’alta societat mallorquina, conegué a Barcelona a Consol Fabra i Puig, filla del Marquès d’Alella. Un cop casats, Fuster volgué regalar una casa a la seva esposa i va decidir comprar l’edifici situat al Passeig de Gràcia número 132.
L’ambiciós projecte es va encarregar a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, qui dissenyà i construí la casa sota la supervisió de Consol Fabra i Puig. Mariano Fuster va posar la casa a nom de la seva dona i li va dedicar una rosassa, que es troba a la façana del carrer Jesús, amb les inicials CF.
Domènech i Montaner, arquitecte modernista de renom internacional i autor entre altres obres del famós “Palau de la Música Catalana”, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, construí la Casa Fuster amb tres façanes de gran impacte, sobretot pels seus detalls i expressivitat.
Un cop acabada, la “Casa Fuster” fou considerada la casa més cara de la ciutat pels materials que s’utilitzà en la seva construcció, entre ells, un marbre d’alta qualitat. De fet, la façana de la casa va ser la primera feta amb marbre blanc a la ciutat Comtal. A causa a la despesa tan elevada de la construcció de la casa, la Família Fuster-Fabra va deixar de viure-hi a principis dels anys 20.
A partir de llavors la zona del Cafè Vienès tingué diverses funcions: negocis petits com una barberia i un colmado. El que és avui la Sala Domènech i Montaner era a mitjans dels 50 una sala de ball coneguda sota el nom de “El Danubi Blau”.
El 1999 La Casa Fuster es va posar a la venda i l’any 2000 va ser comprada per Hoteles Center, tot transformant-la en l’actual Hotel Casa Fuster. Durant la rehabilitació, es va intentar respectar al màxim l’originalitat de l’edifici i potenciar-ne la singularitat i espectacularitat de tan fantàstica peça arquitectònica.
La Casa Fuster no tan sols culmina l’obra de Domènech i Montaner, sinó que és l’edifici que, amb la màxima dignitat, corona i tanca al barri de l’Eixample, i és així mateix representatiu del període més pròsper i de major esplendor de la Barcelona del passat segle.
CLARIS GL - Pau Claris, 150, Barcelona
L’Hotel Claris està emplaçat a l’antic Palau Vedruna. Aquest, fou una de les primeres residències senyorials que van ocupar els xamfrans de l’Eixample i és un dels escassos exemples que encara es conserven de les primeres tipologies edificables d’aquest sector a la ciutat.
En aquest context, Barcelona es trobava en un moment de canvis: Cerdà ja havia presentat el seu pla, plantejant la ciutat com una quadrícula organitzada per carrers paral·lels i perpendiculars; i tots els edificis de nova construcció havien de seguir unes pautes força concretes.
En el cas del Palau Vedruna, construït l’any 1883, la influència de l’època és clara: un palauet situat en un xamfrà d’una d’aquestes illes, que destaca pel seu d’estil neoclàssic de principis del segle XIX. Els materials amb els quals es construí consten d’una exhaustiva selecció de marbres de titanium, dani i verd lara; més de 10 quilòmetres de motllures tallades de marès, fustes de banús, wengué i roure envellit; frescos pintats a mà i estucats amb pa d’or...
Derby Hotels Collection, al convertir el palau en un hotel, inaugurat l’any 1992, va voler conservar-ne els seus trets identitaris principals: integra dins el mur-cortina la façana de l’antic palauet, en un contrast que reforça la singularitat i l’adequa a les proporcions dels edificis veïns.
La mateixa ubicació de l’Hotel Claris en aquest Palau, converteixen a l’hotel en un espai únic en si mateix. De fet, la remodelació de l’edifici, combina el classicisme original del palau amb la modernitat dels seus materials i les últimes tecnologies.
GRAND HOTEL CENTRAL 5* - Via Laietana, 30, Barcelona
El Grand Hotel Central era un edifici residencial que evocava a l’esplendor barceloní dels anys 20: burgesos adinerats amb un estil molt europeu que buscaven la màxima comoditat al centre de la ciutat. De fet, fou la residència del defensor dels drets de Catalunya, el polític Francesc Cambó.
Quedant a la família, el seu nét, Pau Guardans i Cambó, el va transformar en un hotel urbà de luxe, mantenint l’essència que el caracteritzava a principis del segle XX.
Es tracta d’un edifici d’oficines amb tres façanes i una mitgera, de planta baixa, entresòl i set pisos. S’hi pot observar una temàtica renaixentista evident, usant una ornamentació molt coneguda que el converteix en un exemple clar del Noucentisme més classicista.
L’edifici exemplifica perfectament el caràcter escenogràfic amb què foren projectades les façanes de Via Laietana, amb la desconnexió formal expressiva entre l’estructura de pòrtics de formigó, coherent amb la modernitat del programa d’oficines, i la composició historicista de la façana a la via, que s’ordena segons els tres segments clàssics: basament (planta baixa i primer pis), dau (sis pisos) i coronament (cornisa i últim pis, corresponent a la casa dels propietaris).
Mentre que en la part central les obertures, que segueixen ritmes diferents dels vanos estructurals, es componen seguint els models de l’Escola de Chicago, als baixos i al coronament es concentren les referències renaixentistes, a partir de les quals, l’obra s’ha inclòs en el corrent més classicista de l’anomenat noucentisme.
Tot i que ara ja conserva ben poc d’aquells temps, el Grand Hotel Central encara reserva racons únics per poder descobrir.
NERI 5* - Sant Sever, 5, Barcelona
Ubicat en un palau del segle XVIII, l'Hotel Neri Relais & Châteaux neix de la unió d'aquest palau amb un antic edifici de pedra del segle XII.
 |
| Hotel Neri, Barcelona |
Es tracta de dues edificacions diferenciables tot que estan agregades en una única parcel·la. La primera construcció té accés pel carrer Sant Sever 5. Es tracta d'un edifici que correspon tipològicament a l'estructura d'un palau urbà del segle XVIII organitzat al voltant d'un pati, amb l'escala principal descoberta que accedeix a la planta noble, i un segon pati, més petit, avui compartit amb l'edificació veïna a la qual tenen sortides les dependències secundàries.
La segona construcció, per la qual s’hi accedeix pel carrer Sant Felip Neri, és un senzill edifici també datat al segle XVIII, i molt modificat respecte a l'edifici original, modificació efectuada arran de les intervencions municipals dirigides per l'arquitecte Adolf Florensa el 1958. La façana fou realitzada aprofitant les desfetes produïdes durant la guerra civil en una tercera edificació que va ser connectada amb el segon edifici al qual hem fet referència.
Aquesta transformació s'ha de relacionar amb la configuració definitiva i actual de la plaça, que va adquirir una forma diferent després de la ubicació dels edificis dels gremis de Sabaters i Calders, antigament situats a Via Laietana.
Durant la darrera restauració i conversió a hotel, la renovació es va basar en la cura i conservació de les característiques originals de l'edifici. De fet, en aquesta darrera reforma es van trobar jaciments romans que van ser documentats per un equip d'arqueòlegs.
Hotel Neri Relais & Châteaux conserva la seva impressionant façana a la Plaça Sant Felip Neri així com un mur de pedra del s. XII perfectament localitzable en l'actualitat, que separa la zona del restaurant del Lounge bar.
Situat al cor de la ciutat, les arrels de l'hotel han conviscut amb la creació de la Barcino romana; el creixement del conjunt episcopal de Barcelona; l'agitada activitat de la comunitat jueva catalana i ha sobreviscut als conflictes bèl·lics del país, convertint-se avui en un lloc de visita obligada a la ciutat per entendre la Barcelona actual.
La segona construcció, per la qual s’hi accedeix pel carrer Sant Felip Neri, és un senzill edifici també datat al segle XVIII, i molt modificat respecte a l'edifici original, modificació efectuada arran de les intervencions municipals dirigides per l'arquitecte Adolf Florensa el 1958. La façana fou realitzada aprofitant les desfetes produïdes durant la guerra civil en una tercera edificació que va ser connectada amb el segon edifici al qual hem fet referència.
Aquesta transformació s'ha de relacionar amb la configuració definitiva i actual de la plaça, que va adquirir una forma diferent després de la ubicació dels edificis dels gremis de Sabaters i Calders, antigament situats a Via Laietana.
Durant la darrera restauració i conversió a hotel, la renovació es va basar en la cura i conservació de les característiques originals de l'edifici. De fet, en aquesta darrera reforma es van trobar jaciments romans que van ser documentats per un equip d'arqueòlegs.
Hotel Neri Relais & Châteaux conserva la seva impressionant façana a la Plaça Sant Felip Neri així com un mur de pedra del s. XII perfectament localitzable en l'actualitat, que separa la zona del restaurant del Lounge bar.
Situat al cor de la ciutat, les arrels de l'hotel han conviscut amb la creació de la Barcino romana; el creixement del conjunt episcopal de Barcelona; l'agitada activitat de la comunitat jueva catalana i ha sobreviscut als conflictes bèl·lics del país, convertint-se avui en un lloc de visita obligada a la ciutat per entendre la Barcelona actual.
No hay comentarios :
Publicar un comentario